El diari de les habilitats socials

Avui a classe hem fet les exposicions dels anàlisis dels casos reals que cadascú havia viscut, i ha estat una sessió molt enriquidora i emotiva. Escoltar les experiències dels companys m’ha ajudat a veure com posem en pràctica les habilitats socials en situacions reals, sovint sense adonar-nos-en. M’ha ressonat especialment el cas que ha compartit la Clàudia. Quan ha explicat el motiu pel qual aquell nen es comportava d’aquella manera, he sentit una emoció profunda. Saber que darrere d’un comportament difícil s’hi amagava la pèrdua d’un familiar m’ha fet pensar molt. Quan passa alguna cosa tan dura a casa com la mort d’un ésser estimat, inevitablement alguna cosa dins nostre canvia. I encara més en el cas d’un infant, que potser no té les eines emocionals per expressar el que sent o per demanar ajuda. Aquest cas m’ha recordat la importància de no jutjar els altres només pel que fan, sinó intentar entendre què hi ha darrere de les seves accions. Com a futurs professionals (i com a perso...

Avui he sortit molt contenta de classe. M’ha agradat molt la dinàmica que hem fet de pensar quines normes posaríem si ens haguéssim de quedar tots junts en una illa durant 15 dies. Ha estat divertit, però també molt revelador. Ha sortit de tot: des de normes molt pràctiques fins a temes de convivència i respecte que, en el fons, ens toquen de prop a totes. La veritat és que la classe m’ha fet reflexionar sobre una cosa que ja havia pensat altres vegades, però avui ho he vist molt clar:  educar no és només cosa d’infants. També cal educar els adults.  Perquè moltes vegades, el que veiem en la manera de fer o de relacionar-se de les criatures, ve directament del que han après a casa. És a dir, si un infant creix en un entorn on no es respecten els límits, on hi ha crits o poca empatia, serà molt difícil que després actuï diferent al món.  Allò que es veu a casa condiciona molt més del que pensem.  I per això crec que l’educació emocional i en valors s’hauria de fer tam...

Avui a classe hem tingut una xerrada d’aquelles que et remouen una mica per dins, d’aquelles que et fan parar un moment i mirar-te a tu mateix des d’un altre lloc. Hem parlat sobre la vida, sobre equivocar-se de camí, sobre tornar a començar… i crec que és una de les reflexions de classe que més m’ha impactat emocionalment des que vam començar l’assignatura. Vivim en una societat que ens fa creure que tot ha de seguir un ordre: estudiar, treballar, tenir èxit, no perdre el temps, prendre decisions ràpides i encertar-les totes. I si no ho fas així, sembla que vas tard, que estàs fracassant, que estàs enrere. Però avui hem trencat amb aquesta idea. Hem parlat sobre el fet que no hi ha un únic camí correcte, que pots equivocar-te, pots perdre’t, pots aturar-te, i que tot això també forma part del procés. No passa res si et desorientes, si decideixes deixar alguna cosa enrere, si t’adones que el que estaves fent no et feia feliç. El més important és que sempre pots tornar a començar, i aix...

Avui a classe hem aprofundit en com adquirim les habilitats socials, un tema que, encara que sembli molt teòric, té una aplicació directa i constant a la nostra vida quotidiana. Hem parlat dels diferents processos a través dels quals les persones desenvolupem aquestes habilitats: el reforç directe, l’aprenentatge vicari i la retroalimentació interpersonal. M'ha fet pensar molt en com he après jo mateixa a comunicar-me millor o a gestionar situacions socials complicades. Per exemple, recordo que de petita era molt tímida i em costava molt parlar en públic. Va ser la meva professora de primària qui, amb molta paciència, em donava petits reforços positius cada cop que m’atrevia a parlar a classe. Ara entenc que aquell reforç directe va ser una eina clau en el meu procés d’adquisició. També hem parlat de l'aprenentatge vicari, que és quan aprenem observant els altres. Em ve al cap com, durant les pràctiques, vaig observar una companya de feina gestionant una situació amb una usuàri...

Hola!  Avui no hem tingut classe d'habilitats, així que per parelles hem pensat una activitat relacionada amb l'escolta activa i com fomentar-la. L'Agnès i jo hem pensat en aquesta: Títol: “La història desordenada” Objectiu: Desenvolupar la capacitat d’escolta activa i atenció al detall. Fomentar la reconstrucció d’informació a través del treball en equip. Millorar la memòria auditiva i la comprensió oral. Destinataris: Alumnes de l’assignatura d’Habilitats Socials. Durada estimada: 30 minuts. Desenvolupament/Procediment: Divisió del grup en petits equips (4-5 persones). Explicació de la dinàmica: Es reparteix a cada persona un fragment d’una història (per exemple, un conte curt o un relat inventat). Normes: Cada participant llegeix en veu baixa el seu fragment, però no pot ensenyar-lo als altres ni prendre apunts. Un per un, expliquen el seu fragment amb les seves paraules. L’objectiu és reconstruir junts l’ordre correcte de la història només escoltant els altres. Posada ...

Hola! Avui a classe hem parlat sobre la importància de la comunicació i com aquesta pot ser una mostra de respecte i apreci cap als altres. Hem après sobre la salutació en zulú: "Sawabona", que significa "et respecto i ets bo per a mi", i la resposta "Sikhoba", que vol dir "llavors jo estic per a tu". Aquesta forma de salutació ens ha fet reflexionar sobre com realment donem importància a les paraules de l'altre i com aquest tipus de reconeixement pot ajudar a crear vincles més forts i significatius. Un dels debats més interessants ha estat sobre la importància de parlar i escoltar. Crec que totes dues habilitats són igual d'importants. Escoltar és essencial per entendre els altres i mostrar interès genuí, però comunicar les pròpies necessitats també és clau per evitar perdre'ns en la passivitat i només cedir als altres. Sense aquesta balança, la comunicació es pot veure afectada. Per entendre millor aquesta dualitat, hem fet una acti...