Exposicions i aprenentatges

Avui a classe hem fet les exposicions dels anàlisis dels casos reals que cadascú havia viscut, i ha estat una sessió molt enriquidora i emotiva. Escoltar les experiències dels companys m’ha ajudat a veure com posem en pràctica les habilitats socials en situacions reals, sovint sense adonar-nos-en.

M’ha ressonat especialment el cas que ha compartit la Clàudia. Quan ha explicat el motiu pel qual aquell nen es comportava d’aquella manera, he sentit una emoció profunda. Saber que darrere d’un comportament difícil s’hi amagava la pèrdua d’un familiar m’ha fet pensar molt. Quan passa alguna cosa tan dura a casa com la mort d’un ésser estimat, inevitablement alguna cosa dins nostre canvia. I encara més en el cas d’un infant, que potser no té les eines emocionals per expressar el que sent o per demanar ajuda.

Aquest cas m’ha recordat la importància de no jutjar els altres només pel que fan, sinó intentar entendre què hi ha darrere de les seves accions. Com a futurs professionals (i com a persones), hem de practicar l’empatia, escoltar amb el cor i tenir sempre present que els comportaments tenen un context. La història de la Clàudia ha estat una lliçó molt valuosa sobre com les habilitats socials també impliquen mirar més enllà i connectar amb les emocions dels altres.