L'educació comença a casa

Avui he sortit molt contenta de classe. M’ha agradat molt la dinàmica que hem fet de pensar quines normes posaríem si ens haguéssim de quedar tots junts en una illa durant 15 dies. Ha estat divertit, però també molt revelador. Ha sortit de tot: des de normes molt pràctiques fins a temes de convivència i respecte que, en el fons, ens toquen de prop a totes.

La veritat és que la classe m’ha fet reflexionar sobre una cosa que ja havia pensat altres vegades, però avui ho he vist molt clar: educar no és només cosa d’infants. També cal educar els adults. Perquè moltes vegades, el que veiem en la manera de fer o de relacionar-se de les criatures, ve directament del que han après a casa.

És a dir, si un infant creix en un entorn on no es respecten els límits, on hi ha crits o poca empatia, serà molt difícil que després actuï diferent al món. Allò que es veu a casa condiciona molt més del que pensem. I per això crec que l’educació emocional i en valors s’hauria de fer també amb les famílies, amb els adults, amb tota la comunitat.

En definitiva, la classe d’avui m’ha fet pensar que educar no és només responsabilitat dels mestres o dels professionals socials, sinó que és una feina col·lectiva, i que si volem una societat més empàtica i justa, ens hem d’educar totes, a qualsevol edat.