El diari de les habilitats socials

 Avui ha estat l’última classe d’Habilitats Socials i hem tancat el curs amb una dinàmica molt especial. Cada persona havia d’escriure coses bones o positives dels altres companys i posar-les dins d’un sobre amb el seu nom. Al final, cadascú ha rebut el seu sobre ple de missatges bonics, reconeixements i paraules d’ànim. Aquesta activitat, tot i que pot semblar senzilla, ha tingut un impacte molt potent. Ens ha permès veure com els altres ens perceben i posar en valor qualitats que sovint no reconeixem en nosaltres mateixos. És fàcil centrar-nos en allò que no ens surt bé o en els nostres defectes, però rebre aquest tipus de feedback positiu ens ajuda a reforçar la nostra autoestima i a prendre consciència de les nostres fortaleses. També ha servit per reforçar els vincles entre nosaltres. Saber que els altres es prenen el temps per destacar alguna cosa bona de tu crea un ambient de confiança i respecte. Ens fa sentir vistos i valorats, i això és essencial per construir relacions s...

Avui a classe hem fet les exposicions dels anàlisis dels casos reals que cadascú havia viscut, i ha estat una sessió molt enriquidora i emotiva. Escoltar les experiències dels companys m’ha ajudat a veure com posem en pràctica les habilitats socials en situacions reals, sovint sense adonar-nos-en. M’ha ressonat especialment el cas que ha compartit la Clàudia. Quan ha explicat el motiu pel qual aquell nen es comportava d’aquella manera, he sentit una emoció profunda. Saber que darrere d’un comportament difícil s’hi amagava la pèrdua d’un familiar m’ha fet pensar molt. Quan passa alguna cosa tan dura a casa com la mort d’un ésser estimat, inevitablement alguna cosa dins nostre canvia. I encara més en el cas d’un infant, que potser no té les eines emocionals per expressar el que sent o per demanar ajuda. Aquest cas m’ha recordat la importància de no jutjar els altres només pel que fan, sinó intentar entendre què hi ha darrere de les seves accions. Com a futurs professionals (i com a perso...

Avui he sortit molt contenta de classe. M’ha agradat molt la dinàmica que hem fet de pensar quines normes posaríem si ens haguéssim de quedar tots junts en una illa durant 15 dies. Ha estat divertit, però també molt revelador. Ha sortit de tot: des de normes molt pràctiques fins a temes de convivència i respecte que, en el fons, ens toquen de prop a totes. La veritat és que la classe m’ha fet reflexionar sobre una cosa que ja havia pensat altres vegades, però avui ho he vist molt clar:  educar no és només cosa d’infants. També cal educar els adults.  Perquè moltes vegades, el que veiem en la manera de fer o de relacionar-se de les criatures, ve directament del que han après a casa. És a dir, si un infant creix en un entorn on no es respecten els límits, on hi ha crits o poca empatia, serà molt difícil que després actuï diferent al món.  Allò que es veu a casa condiciona molt més del que pensem.  I per això crec que l’educació emocional i en valors s’hauria de fer tam...

Avui a classe hem tingut una xerrada d’aquelles que et remouen una mica per dins, d’aquelles que et fan parar un moment i mirar-te a tu mateix des d’un altre lloc. Hem parlat sobre la vida, sobre equivocar-se de camí, sobre tornar a començar… i crec que és una de les reflexions de classe que més m’ha impactat emocionalment des que vam començar l’assignatura. Vivim en una societat que ens fa creure que tot ha de seguir un ordre: estudiar, treballar, tenir èxit, no perdre el temps, prendre decisions ràpides i encertar-les totes. I si no ho fas així, sembla que vas tard, que estàs fracassant, que estàs enrere. Però avui hem trencat amb aquesta idea. Hem parlat sobre el fet que no hi ha un únic camí correcte, que pots equivocar-te, pots perdre’t, pots aturar-te, i que tot això també forma part del procés. No passa res si et desorientes, si decideixes deixar alguna cosa enrere, si t’adones que el que estaves fent no et feia feliç. El més important és que sempre pots tornar a començar, i aix...